Aquesta és una entrada express tot i que fer la recepta no sempre ho és... A casa meva el meu pare sempre ha fet l'All i oli i sempre l'ha fet només amb all, oli i una miqueta de sal, res més. El sabor és intens, sobretot tenint en compte que li posa una mitja de 6 dents d'all... Això sí, amb paciència i força de braç hi va afegint l'oli suficient per suavitzar una mica el gust.
Ara que ja no visc a casa dels meus pares el meu xicot s'ha animat i ben aviat li ha agafat el truc! Diumenge passat en va fer un per dur a un dinar familiar a casa els meus pares...
De Collages |
6 dents d'all
Oli d'oliva
Un polsim de sal
Cal morter, ma de morter, força als braços i un voluntari (a casa meva es fa així!:P)!
Procediment:
Pelem les dents d'all, li treiem la part central i les tallem a trossets petits.
Posem les dents d'all trinxades dins un morter i amb la ma de morter els anem aixafant fins fer una pasta força compacta.
Cridem a un voluntari i li demanem que introdueixi un rajolí d'oli a una de les puntes del morter perquè no caigui directa al fons sino que vagi relliscant per l'interior del morter. Això s'ha d'anar fent cada cop que el que fa l'All i Oli tingui ben incorporat l'últim rajolí d'oli amb la pasta d'alls i fins que considerem que l'all i oli té el gust desitjat.
Ull!! si posem massa oli de cop, se'ns tallarà la barreja!
quin goig d'all i oli!
ResponderEliminara casa el fem al morter també, però amb una gema d'ou. A mi no em surt molt bé però el meu germà gran és tot un expert, el voluntari sol ser ell ;)
petons
Ostres, a casa meva el rei de l'allioli també és el meu pare, quina gràcia! molts petons i enhorabona per aquest post tan estupendu!
ResponderEliminarMira que és super difícil lligar l'allioli sense ou... pots estar contenta si el teu xicot ho sap fer ;)
ResponderEliminarMiss Nono, gràcies!!jo encara no he aconseguit fer-ne un tota sola. Sempre començo fins que em fa mal el braç. Que acostuma a ser als 2 minuts...:P
ResponderEliminarVermell o vermella, quina gràcia! Deu ser cosa de pares perquè no són els únics casos que coneixo!El meu també és l'ecarregat de la paella...
Gemma, sí que és difícil sí. A casa jo m'ocupava d'abocar l'oli i recordo que el meu pare sempre m'explicava com d'important era fer-ho molt a poc a poc per poder-lo lligar bé. Trigàvem una bona estona per fer una quantitat decent!jeje!
Petons per tots!! :)
Tens un espai molt interesant, y boniques fotos!
ResponderEliminarPetons desde Compostela!
Lamam.
Hola Lamam!
ResponderEliminarGràcies pel teu comentari! :) Ara mateix vaig a xafardejar el teu bloc.
Petons!