(Si no entiendes el catalán, al final está el post en castellano :) )
Fins fa dos anys, mai menjava carbassa. No perquè no m’agradés, sinó perquè a casa no teníem costum i mai em va cridar tant l’atenció com per improvitzar. Però fa dos anys vaig anar a la fira de la carbassa que es celebra a Sant Feliu de Codines cada any i vaig poder tastar els bunyols i la truita de carbassa i em va encantar.
Des de llavors no és que hagi fet moltes receptes amb carbassa, però sí que l’he fet servir en vàries ocasions (per fer canalons sobretot).
Fullejant el llibre de la Donna Hay no només em va cridar l’atenció l’amanida que vaig compartir amb vosaltres en el post passat, sinó també la sopa que presento avui. Em va encantar tan taronja i amb una combinació tan exòtica. No se si us ho he dit mai però el meu color preferit quan era petita era el taronja. Potser per això em criden l’atenció aquestes receptes.
La combinació és sorprenent però si no sou massa receptius a gustos nous, millor que no la feu perquè té un gust molt diferent a les sopes a les que estem acostumats. A mi em va agradar molt i l’Arnau va repetir i tot!! Això sí, és força picant. Nosaltres vam acabar posant-hi trossets de pa torrat per compensar una mica i també li vam treure el chili que decorava.
Per cert, el chili és del nostre hort urbà i pica moltíssim!! I bé, per deixar constància de la meva imprudència us explicaré que vaig tenir la genial idea de rascar-me un ull tot just després d’haver-lo tallat a tires. Vaig estar 20 minuts amb l’ull sota l’aixeta!! Ara ja me’n ric però en el seu moment em vaig espantar molt. He decidit que a partir d’ara tallaré el chili amb els guants de cuina!! Jijiji!!
Us deixo amb la recepta i al final la foto del gos d'una amiga a qui li vaig fer unes fotos per Nadal. Pensava que el vestit seria una tortura per ell però la veritat és que semblava agradar-li i tot i es va portar molt bé!!
Ingredients (per 4-6 persones):
1 kilo de carbassa
4 tasses de caldo vegetal o de pollastre (jo vaig utilitzar un caldo que vaig preparar de verdures i pollastre)
1 cullerada de curry vermell en pasta
1 tassa i ½ de llet de coco (jo en vaig posar una mica menys)
Un chili tallat a tires per decorar
Preparació:
Pelem la carbassa i la tallem a daus d’un cm aprox.
En una olla posem una cullerada de curry en pasta i el deixem un minut al foc.
Posem la carbassa a la mateixa olla i hi afegim les 4 tasses de caldo. Ho deixem coent fins que la carbassa s’estovi (uns 6 minuts).
Un cop estovada, ho apartem un momento del foc i ho triturem tot amb la batidora elèctrica.
Hi afegim la llet de coco i ho tornem a posar al foc uns 3 minuts.
Servim i decorem amb unes tires de chili.
Sopa de calabaza, coco y curry. Y ya llega la Navidad!!
Hasta hace dos años, nunca comía calabaza. No porque no me gustara, sino porque en casa no teníamos costumbre y nunca me llamó tanto la atención como por improvisar. Pero hace dos años fui a la feria de la calabaza que se celebra en Sant Feliu de Codines cada año y pude probar los buñuelos y la tortilla de calabaza y me encantó.
Desde entonces no es que haya hecho muchas recetas con calabaza, pero sí que la he usado en varias ocasiones (para hacer canelones sobre todo).
Hojeando el libro de la Donna Hay no sólo me llamó la atención la ensalada que compartí con vosotros en el post pasado, sino también la sopa que presento hoy. Me encantó tan naranja y con una combinación tan exótica. No se si os lo he dicho nunca pero mi color preferido cuando era pequeña era el naranja. Quizás por eso me llaman la atención estas recetas.
La combinación es sorprendente pero si no sois demasiado receptivos a gustos nuevos, mejor que no la hagáis porque tiene un gusto muy diferente a las sopas a las que estamos acostumbrados. A mí me gustó mucho y Arnau repitió y todo!! Eso sí, es bastante picante. Nosotros acabamos poniendo trocitos de pan tostado para compensar un poco y también le sacamos el chili que decoraba.
Por cierto, el chili es de nuestro huerto urbano y pica muchísimo!! Y bien, para dejar constancia de mi imprudencia os explicaré que tuve la genial idea de rascarme un ojo apenas después de haberlo cortado a tiras. Estuve 20 minutos con el ojo bajo el grifo!! Ahora ya me río pero en su momento me asusté mucho. He decidido que a partir de ahora cortaré el chili con los guantes de cocina!! Jijiji!!
Os dejo con la receta y al final la foto del perro de una amiga a quien le hice unas fotos para Navidad. Pensaba que el vestido sería una tortura para él pero la verdad es que incluso parecía gustarle y se portó muy bien!!
1 kilo de calabaza
4 tazas de caldo vegetal o de pollo (yo utilicé un caldo que preparé de verduras y pollo)
1 cucharada de curry rojo en pasta
1 taza y ½ de leche de coco (yo puse algo menos)
Un chili cortado a tiras para decorar
Preparación:
Pelamos la calabaza y la cortamos a dados de un cm aprox.
En una olla ponemos una cucharada de curry en pasta y lo dejamos un minuto al fuego.
Ponemos la calabaza en la misma olla y añadimos las 4 tazas de caldo. Lo dejamos cociendo hasta que la calabaza se ablande (unos 6 minutos).
Una vez ablandada, lo apartamos un momento del fuego y lo trituramos todo con la batidora eléctrica.
Añadimos la leche de coco y lo volvemos a poner al fuego unos 3 minutos.
Servimos y decoramos con unas tiras de chili.
Una combinació curiosa!! a mi em passa amb la carbassa que a part de crema o cabell d'àngel (que no m'agrada gaire) no sé què fer-ne. Però els bunyols aquests que dius han d'estar bons, i la teva crema encara més.
ResponderEliminarA mi m'agrada molt la carabassa, li he dedicat un parell d'entrades de fet i a una d'elles hi ha la crema amb curry, però no duu coco i es estrany que no se m'hagi acudit posar-ne perque empleo molt la llet de coco. Així que m´has donat una idea boníssima (però la faré sense afegir picant).
ResponderEliminarPer si t'has de sentir millor,jo també me vaig tocar s'ull després de tallar prebe de banyeta...així que t'entenc. Fa molts anys però encara ho recordo, estava fent feina i va ser un drama-crisi total fins que me va fugir la picor i la plorera.
Ah! i tenc es mateix pedaç de cuina que tu ;) !
Una abraçada.
me encanta la crema de calabaza,¡cada semana tomo! creo que me "atreveré" con esta versión, aunque sí que es muy diferente... me gustará!
ResponderEliminar¡qué fuerte lo del ojo! me imagino el agobio que te entró
qué gracioso el perro..
besos
A mi també m'encanta la carabassa, ja sigui al forn, en purés, cremes, dolços, m'encanta en totes les seves versions.
ResponderEliminarla combinació de la teva recepta d'avuí és espectacular, l'hauré de probar que pinta molt bé.
El gosset, una monada, jeje.
Petonets!!
Hola! Enhorabona per aquest bloc tan xulo que tens!! M'agrada molt, molt!! Fa poc que estic a aquest món blocaire i no el coneixia; he arribat aquí a través d'un altre bloc, i he decidit quedar-m'hi una estona, i...m' has enganxat!! Així que ja m'he fet seguidora teva, així no em perdre les teves meravellas gastronòmiques. Amb el teu permís, vaig a seguir mirant una estoneta tot el que fas. Un petó!! Paula (http://bontiberi.blogspot.com)Ah,I vaja quin gos! Molt simpàtica la foto!
ResponderEliminarhola guapa! aiaiaia amb la Donna Hay que ens ha robat el cor culinari! jijijiji. Quina pinta aquesta crema, l'haig de provar ja! m'ha encantat! i les fotos genials! molts petonets
ResponderEliminarSí que té bona pinta, la crema de carabassa. A mi també m'agrada molt la carabassa, combina molt bé amb alguns ingredients exòtics. Però crec que el xili no li'l posaré, per si de cas...
ResponderEliminarOh! A mi m'encanta la carbassa.... i axí ha de quedar ben "exòtica"! Pobreta, com t'entenc amb lo de l¡'ull... a mi també em va passar una vegada, com pica!! :S
ResponderEliminarM'he enamorat del (pobre) Calippo!
Bon pre-Nadal!
Ptonts!
Sandra
Alba!! em xifla la crema de carbassa! és tremendament bona, i aquests tocs que li has donat em sembla fantàstica.
ResponderEliminarAmb això del chili t'entenc perfectament, a mí però el que em passa és que soc alèrgic al pressec però m'encanta i més d'una vegada m'he rascat l'ull i m'e quedat realment amb la cara deformada! un drama!
M'encanten les fotos! exquisites i el Calippo tot un artista, no m'imagino en Merlot deixant-se posar aquest vestit jajajja!
Mooools petonets guapa!
La crema muy ricaaaaaaaaa pero yo me quedo con Calippo que esta a rabiar de navideño, felices navidades.
ResponderEliminarSaludos.
Si es que Donna Hay es Donna Hay!, viste mi receta de la crema de batata y leche de coco y curry??, es muy similar y muy buena , si te gusta esta prueba la que te digo...es deliciosa!!!!!
ResponderEliminarOye!, vaya monada de Papá Nöel que tienes!!!!!!
Mil besitos mi niñita linda!!!!!
Alba, pues para no llamarte la atención la calabaza... no se te ocurre otra cosa que ir a una feria de calabaza...jajaja
ResponderEliminarNo, en serio, la receta me ha encantado. Seguro que tiene un gusto muy particular,vamos, que a mis padres no se la pondría, pero para una cena con unos amigos, sí. Me la anoto.
El perrito...una monada.
Besos.
hahahaha, quina gràcia el gos de la teva amiga, està moooolt graciós. Nosaltres també som dels que hem descobert la carbassa fa molt poc, i ara ens emociona i ens ecanta. La teva recepta és genial. Gràcies.
ResponderEliminarHola Alba!!!
ResponderEliminarM'encanta la crema de carbassa.... però això del chile em fa molta por!!!! Jo i els picants no som gaire amics. Felicitats per la recepta, és un altre èxit.
Laura (Cocina Homemade)
Ja,ja,ja. Quin post més complert!
ResponderEliminarM'encanta la Donna Hay i el picant m'agrada moltíssim.
Jo també m'he rascat l'ull alguna vegada després de tocar picant...
Ha quedat molt xulo el Calippo!
Petonets.
A mi me pasaba como a ti, que nunca había probado la calabaza, hasta que hace unos años se me ocurrió darle una oportunidad y... soy adicta! Sólo hay que repasar el recetario de mi blog para ver que es uno de mis productos favoritos, tanto en salado como en dulce.
ResponderEliminarApuntadísima tu receta, debe ser riquísima!
Un abrazo
Sóc fan declarada de la carbassa i jo sí que m'atraveixo amb nous sabors i noves combinacions, així que aquesta crema segur que ens agradaria... potser una mica menys picant, pero la provaré ;)
ResponderEliminarMe encanta la crema de calabaza.... esta versión la tengo que probar, seguro.
ResponderEliminarFelices fiestas.
Besos
Gracias por venir a verme bonita!!!!!
ResponderEliminarVengo a desearte una feliz navidad, porque me tomo un descanso..solo por unos días!!!! :)
Por cierto, hoy en mi blog sale una foto mia...así podrás poner cara a la mano del otro día!! ;)
Mil besitos y se feliz!!!!!