Film & Food: Hook & entrepà d'anxoves/Bocadillo de anchoas

Film and Food: entrepà d'anxoves

Aquest mes Film & Food proposava que preparéssim el nostre plat preferit de petits o si més no, un d’aquells que ens hagués marcat positivament.

De petita tot i tenir les meves manies (bàsicament amb la carn i els purés), no recordo menjar malament. Segurament té a veure que dinés a l’escola, allà t’acostumes a tot! Però el que sí recordo és tenir enveja d’algunes amigues. Recordo que quan anàvem d’excursió amb l’escola jo acostumava a tenir un entrepà per dinar mentres que altres com la meva amiga Cristina portaven carmanyoles amb macarrons i pit de pollastre arrebossat (l’Arnau, que també anava a la mateixa escola, també era dels envejats amb les seves grans amanides d'arròs).

Però hi havia una cosa que em va fer sentir molt orgullosa, els meus esmorzars. En realitat no tots, un de concret: l’entrepà d’anxoves. Extrany per una nena d’uns 7 o 8 anys, no? Segurament la meva mare me’l deuria fer un dia que se li va acabar le fuet o el pernil dolç, però des d’aquell dia es va convertir en el meu esmorzar preferit i també per algú altre: per la Cristina! Des de llavors les dues portàvem entrepà d’anxoves de tant en tant i quan una en portava li donava a l’altra i així va nèixer la bonica amistat que encara dura! :)

Així que tot i que sempre he sigut de xocolata, aquesta estava present en diferents formats i no m’ha marcat especialment, però l’entrepà d’anxoves, aquest sí que em va marcar!!

No puc posar recepta però si un consell: sucar el pa de l’entrepà amb el tomàquet és fonamental!

Bon cap de setmana!

Film & Food: Bocadillo de anchoas

Este mes Film & Food proponía que preparáramos nuestro plato preferido de pequeños o almenos, uno de aquellos que nos hubiera marcado positivamente.

De pequeña a pesar de tener mis manías (básicamente con la carne y los purés), no recuerdo comer mal. Seguramente tiene que ver que comiera en la escuela, allá te acostumbras a todo! Pero lo que sí recuerdo es tener envidia de algunas amigas. Recuerdo que cuando íbamos de excursión con la escuela yo acostumbraba a tener un bocadillo para comer mientras que otros como mi amiga Cristina traían fiambreras con macarrones y pechuga rebozada (Arnau, que estudiaba en el mismo centro, también era uno de los envidiados por sus enormes ensaladas de arroz).

Pero había una cosa que me hizo sentir muy orgullosa, mis desayunos. En realidad no todos, uno de concreto: el bocadillo de anchoas. Extraño para una niña de unos 7 o 8 años, no? Seguramente mi madre me haría un día que se le acabó el fuet o el jamón dulce, pero desde aquel día se convirtió en mi desayuno preferido y también en el de alguien más: para Cristina! Desde entonces las dos traíamos bocadillo de anchoas (de vez en cuando que era un desayuno caro). Y cuando una traía le daba a la otra y así nació una bonita amistad que todavía dura! J

Así que a pesar de que siempre he sido de comer chocolate, éste estaba presente en diferentes formatos y no me ha marcado especialmente, pero el bocadillo de anchoas, este sí que me marcó!!
No puedo poner receta pero si un consejo: mojar pan del bocadillo con tomate es fundamental!

¡Buen fin de semana!