jueves, 7 de octubre de 2010

El meu primer pa!/Mi primer pan!

El meu primer pa

Avui un post especial dedicat a algú de la blogesfera!!

Fa unes setmanes vaig rebre un correu electrònic amb un repte: fer el meu primer pa (el del calendari del Teo no compta…:P).
El mail venia de la Sònia de l’Exquisit. Ja feia dies que xafardejava els fabulosos pans que ella i el seu marit fan. En un dels post de pa (exactament en el del pan de seigle) li vaig comentar que jo no em llençava mai a fer pa i ella molt amablement va decidir donar-me l’empenteta que em feia falta!
No m’ho vaig pensar gaire, de seguida vaig acceptar el repte, però tot seguit em va venir el pànic. I ara a quin forn faig el pa?? Jo tinc un forn de gas (que segur que els reis em canviaran per un com deu mana, oi? :P) i com això del pa em feia molt respecte, volia calcular bé la temperatura de cocció, cosa imposible amb el de gas…, així que em vaig decidir a anar a buscar un forn petit de sobretaula que recordava que tenia la meva àvia a “l’habitació dels trastos”. No penseu que vaig fer un llarg viatge amb el forn, la meva àvia viu al pis de baix, :P Doncs bé, aconseguit el forn, vaig començar a preparar el pa.
La recepta era molt senzilla, la Sònia m’ho va posar fàcil, J I pim pam vaig acabar fent 4 pans! Els dos primers em van quedar crus, la resta ja no. Poso la foto d’un d’ells. Veureu que no és cap maravella però no pas per la recepta, eh!! Sino perquè el petit forn de sobretaula era més vell del que recordava i entre que és molt petitet i que escalfa més d’un cantó que de l’altre, la cosa no va ser fàcil. Tot i així el pa ens va agradar molt i en un plis plas l’Arnau es va menjar un dels pans ben cuits i cruixents.

Moltes gràcies Sònia, ets un encant! Coses com aquestes fan que em senti molt feliç d’haver començat amb el bloc!

Aprofito per posar la recepta també:

Ingredients:

450 grams de farina
7 grams de sal
1 sobre d'impulsor (royal, per exemple)
360 ml d’aigua tèbia

Procediment:

Barregem tots els ingredients fins que quedin incorporats.
Deixem reposar la massa unes 2 hores tapada a temperatura ambient.
Passat aquest temps, la partim per la meitat li donem una mica de forma sobre un taulell enfarinat i la deixem sobre una safata per anar al forn. Cubrim la massa amb un drap humit i la deixem reposar 40 minuts.
La posem al forn uns 40 minuts a 200ºC.

(Treiem el pa, li fem una foto i li enviem a la Sònia. Així ho vaig fer jo!:P)


Mi primer pan
Hoy un post especial dedicado a alguien de la blogesfera!!

Hace unas semanas recibí un correo electrónico con un reto: hacer mi primer pan (el del calendario del Teo no cuenta…:P). El mail venía de Sònia de l’Exquisit. Ya hacía días que chafardeaba los fabulosos panes que ella y su marido hacen. En uno de los posts de pan (exactamente en el del pan de seigle) le comenté que yo no me lanzaba nunca a hacer pan y ella muy amablemente decidió darme el empujón que me hacía falta! J

No me lo pensé mucho, enseguida acepté el reto, pero a continuación me vino el pánico. Y ahora en qué horno hago el pan?? Yo tengo un horno de gas (que seguro que los reyes me cambiarán por uno como dios manda, verdad? :P) y como esto del pan me daba mucho respeto, quería calcular bien la temperatura de cocción, cosa imposible con el de gas…, así que me decidí a ir a buscar un horno pequeño de sobremesa que recordaba que tenía mi abuela en “la habitación de los trastos”. No penséis que hice un largo viaje con el horno, mi abuela vive al piso de abajo, :P

Pues bien, conseguido el horno, empecé a preparar el pan. La receta era muy sencilla, Sònia me lo puso fácil, J. Y pim pam acabé haciendo 4 panes! Los dos primeros me quedaron crudos, el resto ya no. Pongo la foto de uno de ellos. Veréis que no es ninguna maravilla pero no por la receta, eh!! Sino porque el pequeño horno de sobremesa era más viejo de lo que recordaba y entre que es muy pequeñito y que calienta más de un lado que del otro, la cosa no fue fácil. Aún así el pan nos gustó mucho y en un plis plas Arnau se comió uno de los panes bien cocidos y crujientes!

Muchas gracias Sònia, eres un encanto! Cosas como estas hacen que me sienta muy feliz de haber empezado con el blog
Aprovecho para poner la receta también!

Ingredientes:

450 gramos de harina
7 gramos de sal
1 sobre de levadura química (la royal, por ejemplo)
360 ml de agua tibia

Procedimiento:

Mezclamos todos los ingredientes hasta que queden incorporados.
Dejamos reposar la masa unas 2 horas tapada a temperatura ambiente. Pasado este tiempo, la partimos por la mitad, le damos un poco de forma sobre una repisa enharinada y la dejamos sobre una bandeja para ir al horno. Cubrimos la masa con un trapo húmedo y la dejamos reposar 40 minutos.
La ponemos en el horno unos 40 minutos a 200ºC.

(lo sacamos, le hacemos unas fotos y se las mandamos a Sonia! Así lo hice yo :P)

17 comentarios:

  1. quina ilusio fa el teu primer pà!! ara vull tornar, però...

    petonets

    ResponderEliminar
  2. Ningú diria que és el teu primer pa, t'ha quedat fantàstic :)
    Has posat llevat o impulsor Royal? No sabia que Royal també fes llevat per fer pa...

    ResponderEliminar
  3. Pero qué pinta! Seguro que estaba buenísimo. Te quería preguntar, la levadura que usaste, es levadura para pan (seca) o levadura en polvo royal que se usa para hacer bizcochos?
    Saludos
    Rosilet
    www.sugg-r.blogspot.com
    www.yunpoquitodesal.blogspot.com

    ResponderEliminar
  4. Ivanna!Sí que en fa sí!!Sempre m'ha semblat algo dificilíssim però ara ja li estic perdent la por!!

    Gemma, gràcies! sempre em faig un embolic amb això dels llevats. M'hauré de fer un petit diccionari. He fet servir l'impulsor Royal de tota la vida. El del sobret vermell. Senzill, oi?

    Hola Rosilet! Muchas gracias. Pues usé la levadura típica que se usa para bizcochos. La típica Royal del sobre rojo.

    Petons a totes! Besos a todas!

    ResponderEliminar
  5. Hola Alba!
    Felicitats pel teu primer pa.

    Jo també em feia un embolic amb els llevats, fins que vaig llegir una entrada de Directo al Paladar (http://www.directoalpaladar.com/ingredientes-y-alimentos/las-levaduras-su-uso-en-cocina) que em va aclarir que el Royal no cal deixar-lo resposar a temperatura ambient perquè simplement és bicarbonat i acidificants que funcionen amb la calor del forn i simplement creen gas; en canvi el llevat per fer pa, sec o fresc, necessita repòs perquè és un ésser viu que fermenta.

    També et recomano aquest blog: http://petiteboulangerie.blogspot.com/2010/09/aprendiendo-hacer-pan-los-ingredientes.html

    A la propera, ja ho saps: a buscar llevat de panaderia (a mi em funciona millor el fresc, i a les neveres dels súpers n'hi ha).
    Petons!!

    ResponderEliminar
  6. Ei, quina bona fila que fa!
    Quan vivia a Barcelona n'havia fet amb llevat natural. Me'l donavem a un forn que hi ha a Gràcia (Carrer Asturies)de pà biologic. Jo no el tastava per la intolerància (snif, snif) però resulta que quedava molt bó.

    Ara intentaré de fer pà sense gluten. A veure que surt

    ResponderEliminar
  7. Hola Gemma!!
    Moltíssimes gràcies per la informació. Ara me la miraré ben mirada :)
    Ara no se si m'he equivocat amb el tipus de llevat de la recepta o no! Coneixent-me, no m'extranyaria!! hihi!! Però bé, encara que esperés 2 hores en va, al final no va quedar malament! :P

    Bonica!
    I el feies tu sent intolerant!? amb la bona olor que deuria fer, quina tortura, no? Ens has de fer un pa sense gluten, eh!! :)

    Molts petonets a totes dues!

    ResponderEliminar
  8. Eeeps! que quasi em deixo de veure aquest post! Genial, Alba...ara cap a altres tipus de pans!

    Una abraçada,

    ResponderEliminar
  9. En quant al llevat, vas utilitzar el correcte, i si et va passar com a mi amb aquesta recepta, a les dues hores havia fermentat molt (gracies al gas)...si no l'haguessis deixat, no haguessis pogut fer el pa...

    ResponderEliminar
  10. Caram! Això dels pans casolans s'està convertint en una temptació cada cop més forta. Aquestes fotos són fantàstiques, quasi que em sembla sentir l'oloreta del pa acabat de fer...

    ResponderEliminar
  11. Hola Alba! t'ha quedat un pa fantàstic! ara és quan t'entren les ganes boges de fer-ne més i de tots tipus! i amb això del forn, com t'entenc... just en el post que tinc publicat explico le batalletes amb el meu que és un desastre!! m'havia perdut les dues publicacions anteriors i això no pot ser pk aquestes torrades han d'estar delicioses i les galetes bonísimes!! Unes fotos precioses! Mil petons

    ResponderEliminar
  12. Sònia!
    Hihi! estava a punt d'avisar-te, :P. I tant, ara he de buscar un nou pa i fer algo digne amb ell! Moltes gràcies de nou! :) Petonets!!
    Per cert, m'alegro d'haver seguit bé la recepta!!

    Moltes gràcies Anna!Quan dius temptació és perquè no has provat de fer-ne? si és així, prova-ho!! Aquest és molt senzill i "resultón"! :) Petons!

    Hola Íngrid! Moltes gràcies!Ja vaig veure el teu post. Vaig escriure per explicar-te el meu cas però he vist que el meu comentari no s'havia penjat... :( T'he tornat a escriure! :) Molts petons!

    Moltes gràcies a totes pels vostres comentaris!

    ResponderEliminar
  13. Para ser el primer pan no esta nada pero que nada mal. ¿Seguro que no nos mientes? Se ve tan esponjoso y crujiente... es toda una tentación.

    Besos y buen fin de semana.

    ResponderEliminar
  14. jajaja!! Gracias Sílvia!
    De los comestibles sí lo es!! ja ja!! Con la misma masa hice 4 de ese tamaño y los dos primeros me salieron crudos, esos no valen. :P

    Besos y buen finde a tí también!!

    ResponderEliminar
  15. Alba... Te ha quedado muy muy bien.
    Mi primer pan ,del que no hay fotos, fue un pan milagro ( así lo llaman en la página de Webos Fritos) y quedo precioso, además el resultado no fue nada malo.

    Tengo pendiente hacer panes levados, pero poco a poco... no??

    Que disfruteis de la pizza de esta noche, las nuestras son de chorizo ( como no) y la otra de calabacin y roquefort.

    Besitos.

    ResponderEliminar
  16. Hola Rosaleda!!

    Muchas gracias!!:)
    Pues yo como no tenía tiempo para hacerlas compré unas frescas en el mercado: de jamón y de beicon con dátiles! Calabacín y roquefort, qué rico. Te debes saber millones de combinaciones.

    Voy a mirar cómo es el pan de milagro, me tiene intrigada...

    Besos!

    ResponderEliminar
  17. Jolín Alba ese pan recién sacado del horno y untado con Nutella tiene que ser la panacea!!! jajaja! a ver si me animo ya que a mí también me parece dificilísimo esto de hacer pan y me da mucho respeto! Un besote!!!

    ResponderEliminar

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails