Mostrando entradas con la etiqueta Viatges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viatges. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de junio de 2011

París & Resultat del sorteig/Resultado del sorteo

París: recomenacions i guanyador del sorteig
París: recomendaciones y ganador del sorteo



Aquesta és una entrada amb banda sonora. La cançó me la va passar la meva cosina Anna que molt encertadament va pensar que m'agradaria. París París!

Esta es una entrada con banda sonora. La canción me la pasó mi prima Anna que muy acertadamente pensó que me gustaría. París París!



Els que fa temps que em seguiu, sabreu que l’any passat vaig estar a París i Eurodisney amb l’Arnau i que entre altres coses vaig descobrir la Soupe a l’oignon gratinée i els Macarons de Ladurée. Però clar, hi havia moltes coses per veure i poc temps així que el tema gastronòmic no va anar molt més enllà d’això.

Los que hace tiempo que me seguís, sabréis que el año pasado estuve en París y Eurodisney con Arnau y que entre otras cosas descubrí la Soupe a l'oignon gratinée y los Macarons de Ladurée. Y como había muchas cosas para ver y poco tiempo el tema gastronómico no fue mucho más allá de esto.

En aquesta ocasió he tingut l’oportunitat de veure un París totalment diferent acompanyada per gent fantàstica a la que gairebé no coneixia. Era gent de classe del curs de pastisseria de la Hofmann, quatre noies del curs de pastisseria superior i el nostre profe, “guía” i company, l’Eric. Va ser un viatge totalment extraoficial del curs, no us penseu que està dins del programa, eh!!

En esta ocasión he tenido la oportunidad de ver un París totalmente diferente acompañada por gente fantástica a la que casi no conocía. Era gente de clase del curso de pastelería de la Hofmann, cuatro chicas del curso de pastelería superior y nuestro profe, “guía” y compañero, Eric. Fue un viaje totalmente extraoficial del curso, no os pensáés que está dentro del programa, eh!!

En total erem 12 noies i 2 nois amb molta paciència :P i tot i que ens vam juntar gent molt diferent amb diferents edats i gustos, ens vam entendre tots molt bé i em sembla que parlo en nom de tothom quan dic que vam riure molt i ens ho vam passar genial. Vam marxar pactant un sopar post viatge i tot!

En total éramos 12 chicas y 2 chicos con mucha paciencia :P y a pesar de que nos juntamos gente muy diferente con diferentes edades y gustos, nos entendimos todos muy bien y me parece que hablo en nombre de todo el mundo cuando digo que nos reímos mucho y nos lo pasamos genial. Nos fuimos pactando una cena post viaje y todo!

Vam arribar a París divendres a les 10:30, ens vam instal•lar a les habitacions de l’Hotel i vam començar la ruta gastronòmica al restaurant Les Cocottes del chef Christian Constant. (que té dos altres locals just al costat d'aquest, Le violon d'ingres i el Cafe Constant). Un restaurant petitet però amb molt d’encant i amb una cuina fantàstica. Ens vam distribuir per diferents taules i de primer vam compartir una terrina de tonyina i albergínia, paté de campanya i raviolis amb llagostins. De segon cadascú va demanar una cocotte diferent: de peus de porc, de pollastre i múrgules, de verduretes i de bacallà amb fonoll. I per postre una tarta de xocolata i un crumble de fruits vermells. La tarta de xocolata del chef va resultar ser molt coneguda i té el sobrenom d'una dissenyadora de moda que va confessar que era la seva preferida.

Llegamos a París el viernes a las 10:30, nos instalamos en las habitaciones del Hotel y empezamos la ruta gastronómica en el restaurante Les Cocottes del chef Christian Constant. (que tiene dos otros locales justo junto a este, Le violon de ingres y el Cafe Constant). Un restaurante pequeñito pero con mucho de encanto y con una cocina fantástica. Nos distribuimos por diferentes mesas y de primero compartimos una terrina de atún y berenjena, paté de campaña y raviolis con langostinos. De segundo cada uno pidió una cocotte diferente: de pies de cerdo, de pollo y múrgulas, de verduritas y de bacalao con hinojo. Y de postre una Tarta de chocolate y un crumble de frutos rojos. La tarta de chocolate del chef resultó ser muy conocida y tiene el apodo de una diseñadora de moda que confesó que era la suya preferida.




Per la tarda vam començar a visitar tendes especialitzades en cuina. La primera, Dehillerin, era una d’aquelles tendes de tota la vida que mai ha renovat l’estètica interior. Les altes parets estaven repletes de paelles de coure penjades i el subterrani fosc amb estantaries diferents de fusta enegrides plenes de cocottes de ferro. El lloc era petit, fosc i atepeït però això és el que li donava més personalitat que qualsevol altra tenda de les que vam veure. Això sí, l’estètica de la tenda anava acorde amb el caràcter dels venedors. No eren molt amables.

Por la tarde empezamos a visitar tiendas especializadas en cocina. La primera, Dehillerin, era una de aquellas tiendas de toda la vida que nunca ha renovado la estética interior. Las altas paredes estaban repletas de sartenes de cobre colgadas y el subterráneo oscuro con estantarias diferentes de madera enegrecidas llenas de cocottes de hierro. El lugar era pequeño y oscuro pero esto es el que le daba más personalidad que cualquier otra tienda de las que vimos. Eso sí, la estética de la tienda iba acuerdo con el carácter de los vendedores. No eran muy amables.



Vam seguir la ruta per Mora, una tenda on podem trobar tant estris de cuina, com llibres especialitzats, ingredients wilton i cartrons i papers per l’empaquetat. Val molt la pena passar-s’hi.

Seguimos la ruta por Mora, una tienda donde podemos encontrar tanto enseres de cocina, como libros especializados, ingredientes wilton y cartones y papeles por el empaquetado. Vale mucho la pena pasarse.

Molt a prop de Mora, trobem La Bovida, una tendeta on venen especies a la primera planta i pots de coserves, cocottes de le creuset i altres recipients a la segona.
Pel voltant també vam trobar múltiples tendetes gourmet amb foies i formatges exquisits.

Muy cerca de Mora, encontramos La Bovida, una tiendecita donde venden especias en la primera planta y potes de conservas, cocottes de le creuset y otros recipientes en la segunda.
Muy cerca también encontramos múltiples tiendecitas gourmet con foies y quesos exquisitos.

A continuació vam passar-nos per Epices Roellinger una tenda Bretona d’espècies coneguda pel seu propietari, Olivier Roellinger, un chef molt reconegut que va decidir tancar le seu restaurant de tres estrelles michelin declarant que volia un canvi de vida menys estressant. En qualsevol cas torna a obrir un restaurant que tot i haver de ser algo més senzill ja ha estat premiat amb una estrella michelín. A banda dels restaurants, ha dedicat molt temps a les especies convertint se en un expert i a París hi té la tenda que us comento amb una varietat enorme d'aquestes.

A continuación, nos pasamos por Epices Roellinger, una tienda Bretona de especies conocida por su propietario, Olivier Roellinger, un chef muy reconocido que decidió cerrar su restaurante de tres estrellas michelín declarando que quería un canvi de vida que supusiera menos estres. En qualquier caso, vuelve a abrir un restaurante que a esar de ser más sencillo ya ha estado remiado con una estrella michelín. A arte de los restaurantes, ha dedicado mucho tiempo a las especias conviertiéndose en un experto y en París tiene la tienda que os comento con una variedad enorme de estas.

La ruta seguia i en aquest cas ens va portar a les galeries Lafayette. Però no a la part de roba, eh! Vam entrar per l’accés a Lafayette Gourmet. A l’entrada de la planta hi havia diversos stands de pastisseries diferents de París amb tot de pastissos exposats. Passada aquesta zona hi havia una part de supermercat gourmet on no em va semblar que els preus fóssin molt cars. Hi havia tarrines de gerds per 1€! Primer vag pensar que era perquè a París en deuen tenir més però després vaig veure que a la resta de fruiteries els preus eren els mateixos que aquí (2,99, 3,50...).

La ruta seguía y en este caso nos trajo a las galerías Lafayette. Pero no a la parte de ropa, eh! Entramos por el acceso a Lafayette Gourmet. En la entrada de la planta había varios stands de pastelerías diferentes con todo de pasteles expuestos. Pasada esta zona había una parte de supermercado gourmet donde no me pareció que los precios fueran muy caros. Había terrinas de frambuesas por 1€! Primero pensé que era porque en París deben de tener más pero después vi que en el resto de fruterias los precios eran los mismos que aquí (2,99, 3,50...).

I per acabar el dia, vam anar a sopar a un restaurant proper a la Gare du Nord, (Rue belzunce 6) Chez Casimir. Allà feien menus de 32 € amb un primer, un segon, una taula de formatge i postres. Totalment recomenable, especialment el micuit amb taronja confitada.

Y para acabar el día, fuimos a cenar a un restaurante cercano a la Gare du Nord,(Rue belzunce 6) Chez Casimir. Allá hacían menus de 32 € con un primero, un segundo, una mesa de queso y postres. Totalmente recomendable, especialmente el micuit con naranja confitada.

Dissabte tocava ruta de pastisseries. Em limitaré a deixar-vos el nom, link i algunes fotografíes. Algunes meves, altres dels companys del viatge (no de tots els llocs a molts no podiem fer fotos...). I deixaré que vosaltres mateixos treieu conclusions ;)

Pierre Hermé Rue Bonaparte: d’aquí vam treure l’esmorzar: croissants normals, de gerds, pastissets de maduixa, macarons variats, pains au chocolat...




Ladurée: pastisseria.

Un dimanche à Paris: pastisseria.



Erik Kaiser: pa amb llevat natural.

La pâtisserie des rèves: pastisseria.



Pain de sucre: pa amb llevat natural i pastisseria.



Fauchon: pastisseria.



Le bon marché: uns grans magatzems amb un apartat on hi ha una pastisseria i supermercat delicatesen enorme i impressionant. Val molt la pena anar tot i que és força car.

Sábado tocaba ruta de pastelerías. Me limitaré a dejaros el nombre y algunas fotografías. Alguna mías otras de algunos compañeros (no de todos los sitios, en algunos no podíamos hacer fotos...). Y dejaré que vosotros mismos saquéis conclusiones ;)

Pierre Hermé, Rue Bonaparte: de aquí sacamos el desayuno: cruasans normales, de frambuesas, pastelitos de fresa, macarons variados, pains au chocolat...

Un dimanche à Paris: pastelería.

La pâtisserie des rèves: pastelería.

Erik Kaiser: pan con levadura natural.

Ladurée: pastelería.

Pain de azúcar: pan con levadura natural y pastelería.

Fauchon: pastelería.

Le bon marché: unos grandes almacenes con un apartado donde hay una pastelería y supermercado delicatesen enorme e impresionante. Vale mucho la pena ir a pesar de que es bastante caro.

Després de la ruta, vam dinar en un Bistrot francès que vam trobar pel camí i per la tarda vam estar passejant pels carrers de Saint Germain i pel Sena, mirant les paradetes de llibres, algunes amb llibres de cuina d'edicions antigues de reconeguts chefs.

A les 20:15 estavem ja en un dels pubs més cutres que hi deu haver a París esperant a que comencés la final de la champions. Com vam riure. Vam aconseguir fer la ola i tot dins del bar i vam fer-nos amics d’uns francesos del barça i casi casi, convertir del barça a uns portuguesos molt amigables del manchester :P!

Después de la ruta, comimos en un Bistro francés que encontramos por el camino y por la tarde estuvimos paseando por las calles de Saint Germain y por el Sena, mirando las paraditas de libros, algunas con libros de cocina de ediciones antiguas de reconocidos chefs.

A las 20:15 estábamos ya en uno de los pubs más cutres que debe de haber a París esperando a que empezara la final de la champions. Cómo reímos. Conseguimos hacer la ola y todo dentro del bar y nos hicimos amigos de unos franceses del barça y casi casi, convertir al barça a unos portugueses muy amigables del Manchester :P!

Però aquí no es va acabar el dia. Encara ens faltava sopar i en un viatge gastronòmic, no ens podem saltar ni un àpat. Com era tard, vam decidir anar a un dels llocs més emblemàtics de París per menjar a altes hores de la nit, Au pied de cochon. Un restaurant obert 24 hores, com molts d'altres del mateix barri. L'especialitat, els peus de porc. Jo aquí vaig fallar, mai m'han agrdat els peus de porc, així que vaig optar per un tàrtar de salmó. Però alguns compis van fer honor al lloc per tots!

Diumenge, vam decidir que fariem un esmorzar salat i vam comprar pa bo a Pain de sucre, uns panets farcits d'espinacs, formatges, etc, embotits i formatges diversos, olives i...vi!! A primera hora del matí ens vam plantar a la plaça de davant el centre Pompidou a fer un picnic amb vi i tot.

I després vam dir adéu a una part del grup que ja marxava a l'aeroport. La resta ens vam quedar donant una volta per Montmatre fins que vam haver de tornar a Barcelona.

Pero aquí no se acabó el día. Todavía nos faltaba cena y en un viaje gastronómico, no nos podemos saltar ni una comida. Cómo era tarde, decidimos ir a uno de los lugares más emblemáticos de París para comer a altas horas de la noche, Au pied de cochon. Un restaurante abierto 24 horas, como muchos otros del mismo barrio. La especialidad, los pies de cerdo. Yo aquí fallé, nunca me han gustado los pies de cerdo, así que opté por un tártar de salmón. Pero algunos de mis comis hicieron honor al lugar por todos!

Domingo, decidimos que haríamos un desayuno salado y compramos pan bueno a Pain de sucre, unos panecillos rellenos de espinacas, quesos, etc, embutidos y quesos diversos, olivas y...vino!! A primera hora de la mañana nos plantamos en la plaza de delante el centro Pompidou a hacer un picnic con vino y todo.

Y después dijimos adiós a una parte del grupo que ya marchaba al aeropuerto. El resto nos quedamos dando una vuelta por Montmatre hasta que tuvimos que volver a Barcelona.




SORTEIG

I després de tot el rotllo, el guanyador del sorteig i els regalets (he de confessar que m'ha fet molta il·lusió quan he vist a qui li havia tocat!!):

SORTEO

Y después de todo el rollo, el ganador del sorteo y los regalitos (debo confesar que me ha hecho mucha ilusión cuando he visto a quién le había tocado!!):




Regalets: mostassa de ceps al tè fumat i preparat d'arròs amb llet i pètals de rosa de Le bon marché, caramels de mantega salada de Olivier Roellinger, un mini cake de Un dimanche a Paris, un drap de Comptoir de famille, una ouera i..un llibre del chef amb 13 estrelles michelin Gordon Ramsay. Espero que t'agradi!! :)

Regalitos: mostaza de ceps al té ahumado y preparado de arroz con leche y pétalos de rosa de Le Bon marché, caramelos de mantequilla salada de Olivier Roellinger, un mini cake de Un dimanche à Paris, un trapo de Comptoir de famille, una huevera i...un libro del chef con 13 estrellas michelin Gordon Ramsay. Esero que te guste!! :)


sábado, 14 de agosto de 2010

Bilbao

Cap de setmana a Bilbao

El cap de setmana passat vam estar a Bilbao amb uns amics, el Roger i la Sílvia, aprofitant que eren les festes de Getxo i tocava un grup català que ens és força conegut: The Penguins.

Us deixo algunes fotos de Bilbao, els seus pintxos, el concert i del dinar al restaurant Guggenheim.

Així mateix volia aprofitar per despedir-me fins Setembre. Demà marxo de vacances i fins el 28/29 no torno! Molt bones vacances als que encara en tingueu i ànims pels que ja les hagueu gaudit o pels que encara no les hagin començat!! :)


Passejant per Bilbao






El Guggenheim




Alguns plats del menú del restaurant del Guggenheim:




Getxo i els The Penguins!


lunes, 28 de junio de 2010

París París!!

París, oh la la!!
I per fi va arribar el dia esperat…per fi marxàvem cap a París! Des de principis de gener teniem els bitllets d’avió i la reserva d’hotel, ja podeu imaginar que el dia 23 de juny les nostres ganes per agafar l’avió havien incrementat de forma progressiva fins al punt de no poder dormir la nit de la revetlla (en el meu cas… :P).
Tot i la vaga de controladors aeris, vam arribar només amb una hora de retard a París i des d’allà cap a l’hotel! Ens vam allotjar en un petit però encantador hotel de dues estrelles al barri de la Torre Eiffel. La zona on estàvem era molt tranquila i estàvem a 5 minuts a peu de la Torre Eiffel. L’Hotel decorat amb un estil mig vintage el recomanem totalment (hotel de l’avre).



No és molt econòmic però veient la qualitat preu dels hotels de París sí ens ho va semblar! Ens va sortir per 83 € la nit habitació doble. L’esmorzar anava a part i costava 8 € per persona. Com podeu veure era el típic esmorzar francés amb un croissant au beurre, pa, mantega, mermelada, formatge cremós, café sense ou au lait i suc de taronja. Gràcies al bon temps que ens va fer, vam poder gaudir de l’esmorzar al pati de l’Hotel.


A part, teniem un Sushi Shop al costat de l’Hotel, quin gran descobriment!Jo no sóc massa entesa de sushi però tot i tractar-se d’un “fast food” els vaig trobar boníssims…mireu, mireu…



El primer dia vam estar pel barri de Montmatre passant per alguns dels llocs més emblemàtics de la pel·lícula “Le fabuleux destin d’Amelie Poulain”. Tot i la proliferació de fast foods, basars i altres tendetes de souvenirs propis de les rambles de Barcelona, hi ha zones que encara mantenen l’encant del barri. Les tendetes gastronòmiques especialitzades, els petits bistrós i creperies, les peixateries de tota la vida, les boulangeries, els pintors al carrer, les increíbles vistes des de “le Sacre Coeur”… Un bon barri per perdre’s una estoneta.



El dia següent va ser “el dia destinat a Eurodisney”! hi havia anat de ben petita i tenia una enorme curiositat per comparar-lo amb la visió de l’Alba gran. Va ser un dia intens i fantàstic. Per sort encara mantenen espectacles i atraccions amb els protagonistes clàssics de Disney com Chip i Chop (uns dels meus preferits). Així mateix un dels recintes on jo recordava que hi havia un restaurant amb un teatre on feien espectacles, el van reconvertir en restaurant més cinema de clàssics de Disney, durant uns moments vaig recordar el mític “CinExin”!

L’últim dia vam fer una ruta de bojos: després d’un bon esmorzar vam començar a caminar per les invalides, vam seguir per la torre Eiffel, per trocadero, vam pujar fins l’arc de triomf, vam recorrer tots els champs elysées, vam pasar pel Louvre, i ens vam endinsar pel barri de la Bastille fins trobar un bistro on dinar. El menú? Sopa a l’ognion gratinée (feia molta calor, però no volia marxar sense provar-la i per la nit tocava crep! J) i ànec!. Després de dinar vam pasar per “le centre Pompidou”, “le jardín des Halles”, la tenda especialitzada en repostería del carrer Montmatre (mora), per Notre Dame, i vam acabar fent una volta pel barri de “Le quartier latin” on vam degustar uns fabulosos macarons de la famosa pastisseria “Ladurée”!



Pel vespre/nit, vam anar a veure la posta de sol a la torre Eiffel (quina gentada hi havia fent picnics, tocant la guitarra…en definitiva, sent feliços!) i ens vam cruspir un crêpe i mig (un salat i mig dolç de postres…) a una de les creperies més cutres que vam trobar. La gent era encantadora, el local extrany…ple de motius mariners impossibles d’encaixar amb un menú on exclusivament hi podies trobar crêpes. Però, curiosament va ser un dels moments més feliços a París així que guardaré un lloc ben especial a l’àlbum de fotos per aquest curiós indret. M’agradaria dir-vos el nom, però crec que ni el vam mirar…

I diumenge ben aviat pel matí cap agafar el metro+metro+tren fins l’aeroport Charles De Gaulle. Au revoir París!





París, oh la la!!

Y por fin llegó el día esperado…por fin nos íbamos hacia París! Desde principios de enero teníamos los billetes de avión y la reserva del hotel, ya podéis imaginaros que el día 23 de junio nuestras ganas de coger (tomar para mi familia de Uruguay! J ) el avión habían incrementado de forma progresiva hasta el punto de no poder dormir la noche de la verbena (en mi caso… :P).
A pesar de la vaga de controladores aéreos, llegamos sólo con una hora de retraso a París i desde allí rumbo al Hotel! Nos alojamos en un pequeño pero encantador hotel de dos estrellas en el barrio de la Torre Eiffel. La zona donde estábamos era muy tranquila y estábamos a 5 minutos a pie de la Torre Eiffel. El Hotel, decorado con un estilo un poco vintage, lo recomendamos totalmente (hotel de l’avre). No es muy económico pero viendo la calidad-precio de los hoteles de París sí nos lo pareció! Nos salió por 83 € la noche habitación doble. El desayuno iba a parte y costaba 8 € por persona. Como podéis ver (foto de versión en catalán) era el típico desayuno francés formado por un croissant au beurre, pan, mantequilla, mermelada, queso cremoso, café sin ou au lait y zumo de naranja. Gracias al buen tiempo que nos hizo, pudimos disfrutar del desayuno en el patio del Hotel.


A parte, teníamos un Sushi Shop al lado del Hotel, qué grande descubrimiento! Yo no soy demasiado entendida sobre sushi pero a pesar de ser un fast food los encontré buenísimos…

El primer día estuvimos por el barrio de Montmatre pasando por algunos de los lugares más emblemáticos de la película Le fabuleux destin d’Amelie Poulain. A pesar de la proliferación de fast foods, bazares y otras tiendecitas de souvenirs propios de las ramblas de Barcelona, hay zonas que aún mantienen el encanto del barrio. Las tiendecitas gastronómicas especializadas, los pequeños bistrós y creperías, las pescaderías de toda la vida, los pintores en la calle, las increíbles vistas desde “le Sacre Coeur”… Un buen barrio para perderse un rato.
El día siguiente fue “el día destinado a Eurodisney”! yo había ido de bien pequeña y tenía una enorme curiosidad de compararlo con la visión de la Alba grande. Fue un día intenso y fantástico. Por suerte aún mantienen espectáculos y atracciones con los protagonistas clásicos de Disney como Chip y Chop (uno de mis preferidos). Asimismo uno de los recintos donde yo recordaba que había un restaurante con un teatro donde hacían espectáculos, lo reconvirtieron en restaurante más cine de clásicos de Disney, durante unos momentos recordé el mítico “CinExin”!
El último día hicimos una ruta de locos: después de un buen desayuno empezamos a andar por les invalides, seguimos por la torre Eiffel, por trocadero, subimos hasta arco de triunfo, recorrimos todos los champs elysées, pasamos por el Louvre y nos adentramos en el barrio de la Bastille hasta encontrar un bistro donde comer. El menú? Sopa a l’ognion gratinée (hacía mucha calor, pero no quería irme sin probarla y por la noche tocaba crep! J) y pato! Después de comer pasamos por “le centre Pompidou”, “le jardín des Halles”, la tienda especializada en repostería de la calle Montmatre (mora), por Notre Dame, y acabamos dando una vuelta por el barrio de “Le quartier latin” donde degustamos unos fabulosos macarons de la famosa pastelería “Ladurée”!


Por la tarde/noche, fuimos a ver la puesta de sol a la torre Eiffel (qué gentío había haciendo picnics, tocando la guitarra…en definitiva, siendo felices!) y nos comimos un crêpe y medio (uno salado y medio dulce de postres…) a una de las creperias más cutres que encontramos. La gente era encantadora, el local extraño…lleno de motivos marineros imposibles de encajar con un menú donde exclusivamente podías encontrar crêpes. Pero, curiosamente fue uno de los momentos más felices en París así que guardaré un sitio bien especial en mis recuerdos para este curioso lugar. Me gustaría deciros el nombre, pero creo que ni lo miramos…

Y domingo bien temprano por la mañana cogimos (tomamos… :P) el metro+metro+tren hasta el aeropuerto Charles De Gaulle. Au revoir París!




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails